Miquel Duran
Edunomia- Facebook
- Miquel Duran
- tw miquelduran
- tw quelet (eng)
- My LinkedIn (eng)
- My YouTube
- miquelduran's posterous
- Google Scholar (eng)
- Classic Website
- Contact
-
Posts
- May 14, 13
Aquesta tarda he tingut l’oportunitat de fer una xerrada a la Casa de Cultura, en el marc de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran. A diferència d’altres ocasions, en què havia parlat de ciència, en aquest cas em van demanar parlar dels canvis que està patint l’educació superior causats per la introducció imparable de les TIC per un cantó, i de les tencologies de la imatge i el video per un altre.
Per això m’he centrat en els MOOC com a gran exemple de disrupció, tot posant algunes anècdotes relacionades amb els dos cursos d’aquest tipus que hem impartit des del nostre grup dins de la plataforma MiriadaX.
Aquest tema és ben viu. Fa pocs dies, La Vanguardia en parlava a Online y gratis: la revolución llega a la universidad, mentre que El Punt el toca avaui mateix, a L’alumnat de batxillerat farà optatives en línia
A la foto, en Lluís Tornet em presenta a la nombrosa audiència (segona foto), tot i haver de competir amb l’Exposició de Flors!
Com sempre en aquesta Aula de la Gent Gran, ha estat un autèntic plaer poder fer arribar les meves inquietuds i intentar trametre l’estat actual dels canvis en l’educació. En sortir, he pogut conversar amb varis assistents i he pogut copsar el seu interès pel tema i com els MOOC i les noves formes d’educació híbrida els fan pensar que es pot ser optimista.
La presentació que ha acompanyat la meva conferència és aquesta:
Al final de l’acte ha vingut en Josep Torrellas, ànima del programa de la UdG per a la Gent Gran i per als programes de persones de més de 25, 40 i 45 anys, i també la presidenta de l’AFOPA, entitat que agrupa les aules de tot Catalunya.Moltes gràcies als organitzadors! - May 03, 13
Avui ha tingut lloc a la UdG la primera edició de la Fira de Ciència i Tecnologia de Secundària, coorganitzda amb l’Ajuntament de Girona i amb el Parc Científic i Tecnològic de la UdG. Els estudiants, de 2n curs d’ESO, entre d’altres activitats han fet tres tallers a grups de recerca de la UdG o empreses del Parc.
Amb la @c4dudg avui m’hi he implicat directament, col.laborant amb el taller de les olors que ha fet en Josep Tor. Per a cadascun dels tres grups que ens han tocat, els he fet la demostració de les pomes quirals (migparting una poma en forma diferent a l’hemiesfera habitual, en forma de simetria S2), fent l’analogia dels guants de les mans, i lligant-ho amb el concepte d’enantiomeria. Les concrecions les hem fetes amb el taronjè/llimonè (mateixa fòrmula empírica i mateixos enllaços, però imatge especular un de l’altre). També hem explicat la trista història de la talidomida.
A un dels grups els he fet el joc del Plom, que permet explicar la Taula Periòdica dels Elements, tot fent servir les cartes especials amb símbols químics que tenim. A un altre grup els he fet el joc clàssic de l’spelling, que permet no tan sols explicar la Taula, sinó també preguntar per un científic conegut. En aquest cas, un alumne de 2n d’eso ha esmentat l’Isaac Newton, un nom poc habitual. Sovint diuen “Albert Einstein”, molt més mediàtic.
En aquesta foto, presa a l’espai de la C4D, al tercer pis de l’edifici Monturiol del #parcudg, hi estic mostrant a una estudiant de La Salle les dues pomes quirals: una mitja poma Fuji, i una mitja poma Golden. No es poden complementar, ja que són imatges especualrs una de l’altra.
Aquí hi ha en Josep Tor fent el taller de les Olors a l’IES S. Sobrequès:
El tercer centre que ens ha visitat ha estat l’IES Montilivi.
Els companys de l’iqcc @silviasiomnr i @marcelswart han participat (ens hem hagut de distribuir les feines, avui!) al taller del nostre Institut de recerca. En aquesta foto, en Marcel atèn un dels grups que han passat per la part teòrica de l’IQCC, a l’edifici Jaume Casademont: La Sílvia i en Joel Codolà hi han col.laborat.
Finalment, voldria esmentar el taller 2.0 que ha fet la @mferres, a l’edifici Giroemprèn. Per a això ha fet fotos, ha gravat videos… tot preguntant per i fent servir xarxes socials. Per cert… molts d’alumnes de 2n d’eso tenen twitter!
En aquesta foto, la @mferres fent el taller UdG 2.0.
Gràcies a en Josep Tor, als companys de la c4d/iqcc/udg20, i a tothom que ha participat a l’organització, en especial la @ingridaznar.
Crec que aquesta primera edició de la Fira, que té caràcter de pilot, ha anat prou bé i permet tenir raons per muntar-ne una de segona. Per la nostra part hem de millorar una mica i fer uns tallers una mica més participatius.
Per últim, crec que paga la pena comentar que segurament deu ser el primer cop que un grup tant gran de gent (uns 350 estudiants i tots els seus professors) poden tenir accés a 8 grups de recerca de la UdG i 8 empreses del ParcUdG. Ha estat una bona mostra de la visibilitat del Parc per a la societat.
Hashtags de twitter: #udgfiraciencia i #firacienciasecundaria
- Apr 30, 13
Avui he pogut assistir per primera vegada a l’assemblea anual de l’ACCC (Associació Catalana de Comunicació Científica). Altres vegades ho havia intentat, però sempre em sortia una urgència que m’ho impedia. També cal dir que ara cal invertir menys temps en viatjar a Barcelona, gràcies a l’alta velocitat en tren.
L’assemblea ha estat conduïda fonamentalment per la seva presidenta, Cristina Ribas (@cristinaribas) i pel seu vicepresident, Raul Torán (@raultoran). Més enllà dels habituals temes que es toquen en l’assemblea d’una associació, ha estat interessant veure i comentar els projectes de futur. M’agrada la dinàmica positiva de l’ACCC, i com afavoreix que sota un mateix paraigua hi hagi periodistes científics i científics comunicadors (o que ho intenten ) Per exemple, la llista de distribució de l’ACCC és dinàmica i amb contingut rellevant. I ara l’Associació presta més atenció al video com a forma moderna i sostenible de comunicació.
Malauradament, estem en temps complexos: els mitjans de comunicació redueixen pàgines de ciència (o minimitzen les notícies de ciència, i es limiten a una referència web). Per un altre cantó, els científics estem cada cop més pressionats i menys finançats, de tal forma que no tenim la tranquil.litat suficient per fer tasques de divulgació i esmerçar-hi els esforços que cal perquè siguin de prou qualitat. Les xarxes socials suposen una nova forma de comunicació de la ciència, però també trasbalsan les formes més clàssiques i potser fins i tot més eficients.
Amb la crisi s’hi ha de conviure, i per tant cal cercar noves formes de finançament. De fet, a l’ACCC es va crear l’any passat la comissió d’emprenedors divulgadors científics. Cal mirar endavant.
Gràcies a la Cristina, en Raul, i a totes les persones de l’ACCC. Ah! i a la Mercè Piqueras, que m’hi va introduir!
Imatge: Dibuix que Fernando Krahn va fer expressament a l’ACCC el 1990 (tret del web de l’ACCC)
- Apr 29, 13
Avui hem tingut una trobada de l’Àgora del C4 (Consell Català de Comunicació Científica), al Seminari de Barcelona (no hi havia estat mai, darrere l’edifici de la UB). Hem tingut la sort de comptar amb l’Ignasi Carreras, director de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, i persona experta en captació de fons per a fins socials (fundraising).
La veritat és que ha estat una sessió molt profitosa, en què hi hem après coses noves, la primera de les quals és que no hem de tenir por ni vergonya d’anar a formes noves de captació de fons: no pas pidolar, sinó aplicar estratègies de màrketing per obtenir diners per fer recerca (i comunicació de la recerca). La seva experiència de molts anys a Intermón-Oxfam, i ara a aquest Institut, ens ha aportat una visió poc habitual als que hem estat acostumats a treballar d’una forma determinada (per projectes finançats per convocatòries públiques competitives).
L’Ignasi ens ha parlat de captació de fons, de crowdfunding, del que volen les empreses quan algú els demana diners per a fins socials, etc. En particular, sembla que les empreses volen col.laborar amb entitats no tan sols per tenir una imatge, sinó també cap endins, als seus treballadors i stockholders – per a visibilitat interna.
El problema que tenim els investigadors és que tant les empreses com la societat creuen encara que la nostra activitat forma part d’aquelles coses que han de ser cobertes dins de l’estat del benestar, com a “cosa pública”.
Pel que fa a micromecenatge (crowdfunding), l’Ignasi ens ha esmentat un blog molt rellevant: el d’en Jaume Albaigés TecnolONGia (http://www.tecnolongia.org), sobre captació de fons per a organitzacions no lucratives.
Prèviament a l’Àgora hi ha hagut la reunió habitual del CQuatre.
Moltes gràcies a en Tomàs Molina per aquesta Àgora. Tan la reunió, com la interacció amb la gent, com el dinar i intercanvi d’opinions amb l’Ignasi Carreras, han estat molt productius.
A les fotos (de la Mercè Piqueras, les meves han estat de baixa qualitat), el convidat i el president, i una visió general del dinar.
- Apr 25, 13
Avui he participat a la jornada Nous escenaris per a la formació en entorns tecnològics que ha tingut lloc al CESCA, a Barcelona. La jornada ha començat amb una presentacuió d’en Miquel Puig, del CESCA, i d’una introducció de la Mercè Gisbert (URV) sobre les TIC i l’educació superior. Han estat ben interessants, ja que en Miquel ha entrat ràpidament a parlar dels MOOC, i recordant l’interès que té per al sistema universitari català, tal com han dit les actuals autoritats universitàries.
La Mercè ha tractat els entorns virtuals d’aprenentatge, dels quals en té molta experiència, i també ha parlat una mica dels MOOC. M’ha interessat (com a no expert en pedagogia) el que ha esmentat de competències bàsiques TIC: Informacional, Comunicacional, Mulitmèdia, i TIC estricta .
Llavors han tingut lloc tres xerrades, una de la UOC, una altra de la futura Escola Superior del Cava i del Vi de Vilafranca del Penedès, i l’altra que he fet jo, amb el títol Muntant un MOOC, d’eina disruptiva a emprenedoria global .
En Llorenç Valverde i Magí Almirall de la UOC han parlat de l’estratègia tecnològica i de l’evolució de l’estratègia pedagògiga de la seva Universitat. Per un altre cantó, l’Emili Giralt ens ha explicat el projecte a punt d’engegar-se de l’Escola Superior del Canvi i del Vi, i de tota l’estratègia TIC que ha de permetre una docència dual, de proximitat i remota, fent servir tecnologia d’altes prestacions.
En el meu cas (he parlat entre la UOC i l’ESCAVI), he emmarcat els MOOCs en el moment actual de disrució de l’educació superior, i he explicat una mica la nostra doble experiència amb dos cursos MOOC a la plataforma MiriadaX, que justament van acabar ahir.
Aquesta és la presentació que ha acompanyat la meva xerrada, que he fet davant d’una cinquantena de persones a la sala de conferències del CESCA,a l’edifici Annexius del Campus Nord de la UPC.
Reprodueixo les conclusions que he posat a la presentació:Amb aquests dos MOOC …-
Hem après que cal saber gravar i editar petits videos, que ens sembla una nova competència digital bàsica.
-
Comporten internacionalització
-
Podem ortir de l’àrea pròpia de coneixement (en el nostre cas, la Química).
-
Es crea xarxa.
-
Proporcionen il.lusió.
-
Es tracta d’emprenedoria docent.
I al final es té un bon capital de coneixement empaquetat! Ens toca ara recopilar els videos, presentacions i guió en material OCW (Open Courseware).Després de les tres xerrades hi ha hagut una estona de discussió, que ha tractat força de MOOCs, encara que també d’altres temes tecnològics lligats a la docència en l’educació superior. M’ha agradat participar a aquesta jornada, hi he après moltes coses, i m’he adonat que aquest tema dels MOOC realment pot permetre impulsar un canvi. Per cert, la Mercè Gisbert ha proporcionat les conclusions, una de les quals ha estat clara, pel que fa als MOOC: el sol fet de discutir si són o no rellevants, ja és una cosa rellevant, perquè reflexionar és positiu.Gràcies a en Miquel Huguet (@miquelhuguet) per convidar-me a fer aquesta ponència!A la foto de dalt, la Mercè Gisbert i en Miquel Puig, durant la introducció a la jornada. A la de sota, una vista de la sala, des de la posició que jo tenia en fer la discussió de la taula rodona. -
- Feb 13, 13
Per fer els dos MOOC de la plataforma MiriadaX en què ens hem embarcat, ens cal registrar videos. Ens hem repartit la feina entre tot l’equip, però en el meu cas he de dir que faig servir el programa IMovie que vé de sèrie amb el meu portàtil. He de dir que em sembla fàcil de fer anar, un cop t’has barallat unes quantes hores amb el programa i que algú (en aquest cas, en @pquimic) t’ha dit algunes d’aquelles coses que no es troben fàcilment als manuals.
Precisament aquests dies han sortit rellevants entrades en diversos blogs, i aquí en recullo algunes que permeten endinsar-se al món de video a un professor-investigador com som els que ens hem embarcat als MOOC de MiriadaX.
Per començar: la importància dels mitjans audiovisuals ja la remarcava la revista Science fa pocs dies, a Science, New Media, and the Public:
Nine in 10 internet users in the United States turn to search engines to find information (1), and 60% of the U.S. public seeking information about specific scientific issues lists the Internet as their primary source of information (2). This has created a new urgency for scientists to pay attention to these trends and to the emerging scholarly literature about communicating science in this brave new “online” world.
A Successful videos for educational institutions s’hi donaven fa pocs dies també uns senzills consells sobre com fer i produir videos per a les universitats, consells que serveixen per a totes les situacions noves que impliquen la producció de material audiovisual. S’hi donen també consells sobre quin equipament comprar.
Ben interessant és la reflexió de Crafting an academic screencasting persona, i ens demanen que fem aquestes preguntes quan fem un video de nosaltres mateixos o del nostre grup de recerca:
- What is your objective?
- Who are you trying to reach
- You or your content?
- Serious of funny?
I cinc consells fonamentals:
- Practice before you preach
- Look behind you
- Silence is folden
- Light your way
- Take a test drive
i acaba:
These tips may seem like a lot for the amateur screencaster, but they really are not. If you are putting yourself out there for public viewing, they are well worth the time and will become habitual once you do them a few times. Most importantly, following them might just make you the next big Internet education sensation.
Pel que fa a les raons per les que una empresa, i per tant segurament una organització acadèmica, ha de fer videos, l’artilce 3 reasons your business should be using video és interessant:
your customers love online video because it helps them get educated on your product and service offerings and is easier to consume than text
I finalment: fent videos des d’un mòbil: Sent From My IPhone: Why You Don?t Always Need A Fancy Camera.
It’s not so much about buying the most expensive, cutting edge equipment as it is about focusing on other important elements of a great video, like audio, lighting, and the message that you’re trying to deliver.
És a dir, l’equipament ja és molt bo. Concentrem-nos doncs en l’àugio, llum, i sobretot el missatge que es vol transmetre!
Ah! Youtube o Vimeo? Bona entrada a http://alexarabat.adimena.net/2013/02/13/youtube-o-vimeo Depèn del que es busqui!
- Feb 11, 13
Des de fa uns dies tot l’equip de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital estem immersos en la preparació de dos MOOC (Massive Open Online Courses), un d’història de la química i un altre de comunicació científica a la xarxa. Tota la informació és al blog de la Càtedra (La C4D-UdG us proposa 2 MOOC (?Massive Online Open Course?)). Aquestes dos MOOC els muntem a la nova plataforma d’Universia-Tèlefònica anomenada MiriadaX.
El segon curs, l’anomenat “Investigación Científica 2.0.1: Procesos clave en una sociedad digital” l’hem proposat com a continuació de les nostres experiències en comunicació científica digital. Donada l’audiència potencial de la plataforma MiriadaX (Llatinoamèrica), el curs el fem en castellà, cosa que ens fa adonar de les nostres característiques, per no dir limitacions.
La veritat és que és interessant muntar un MOOC. Jo personalment tinc l’experiència d’haver inicicat el MOOC sobre Interl.ligència Artificial de Coursera, un dels catalitzadors d’aquest moviment imparable dels MOOC. Malaradament vaig haver d’abandonar a la segona lliçó per manca de temps de qualitat. Avui hauria de començar-ne un sobre computació quàntica, a la plataforma EdX.
Des del meu punt de vista, un MOOC té semblances i diferències amb l’educació tradicional i també amb els cursos tipus Open Courseware:
-
Les lliçons estan programades amb inici i final de període d’aprenentatge
-
Les lliçons tenen material escrit però també multimèdia (presentacions i, sobretot, video)
-
L’avaluació pot ser de tres tipus: visionat o lectura d’un material, prova tipus test, o avaluació per parells.
L’avaluació per parells em sembla interessant… “la máquina” diu quins participants han d’avaluar les proves dels altres (el professor diu quants estudiants han de ser avaluadors), i els propis participants posen les notes… Així doncs, per poder passar de lliço cal superar proves tipus test, però també tenir una nota suficient en l’avaluació per parells.
Muntar aquest MOOC, per a nosaltres, implica vàries coses rellevants:
-
Els professors no qualifiquen, i per tant no posen notes.
-
Tot es fa fora del sistema docent de la universitat (en el nostre cas, el Moodle)
-
Cal planificar bé l’aprenentatge
-
I molt important: hem d’aprendre a fer videos.
Aquest últim punt és clau: no tenim la capacitat econòmica per encarregar la realització de clips a professionals, ni tampoc es tracta de fer clips molt ben fets (com si fossin documentals de TV) de qualitat molt gran. Es tracta de fer una cosa intermitja entre gravar una classe i fer un video molt ben fet, però amb recursos molt escassos, i més aviat sense que hi hagi gaire despesa d’energia personal.
A partir d’ara aniré recollint en aquest blog l’experiència que anirem agafant amb aquesta aventura en la qual ens hem endinsat. Avui tenim ja uns 1.400 matriculats al curs #mxic201, que és el hashtag que fem servir per al d’Investigació Científica 2.0.1
Vam fer una mica de pressa el video de presentació que hi ha a la plataforma MiriadaX (http://miriadax.net/web/sociedad_digital). Després n’hem fet un altre, que hem d’acabar de muntar i subtitolar (tot s’ha de subtitolar!!):
-
- Feb 10, 13
El dia 18 de febrer comencem amb l’equip de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG (http://c4d.udg.edu) un nou curs que ha impulsat la Fundació de La Caixa, i on també hi participen la UAB i la UIB. Aquest curs tracta la Responsible Research and Innovation (RRI)
, i és fonamentalment un curs d’iniciació a la divulgació de la ciència, amb un èmfasi especial en la relació amb el territori i en que s’anomena “Public Engament”, és a dir, el Compromís amb la Societat.
La veritat és que ens va agradar molt la proposat de La Caixa i també poder col.laborar amb els grups de la Teresa Escales (ocd uab) i en Claudio Mirasso (IFISC). La descripció del curs està feta al blog de la C4D (Inscriu-te al curs ?Obrint la Ciència: com construir ponts entre investigació i societat?). Els interessats han de venir el primer dia (dilluns 18 de febrer) al Caixafòrum de Girona, previ registre de franc. Llavors, si ho veuen interessant, s’han de registrar al curs, que tindrà vàries masterclasses i un projecte per a cada participant. El contingut de Girona, Barcelona i Balears és diferent i les dates també són una mica diferents.
A les masterclasses de Girona hem pogut portar-hi gent que ens ha semblat que podrien aportar molt sobre com implicar els ciutadans en el coneixement científic. Per això hem parlat amb en Fernando Blasco, matemag madrileny amb qui col.laborem i que viu una passió per la difusió de les matemàtiques. També hem contactat la Maria Delaney, impulsora del projecte Science140 i coautora del llibre “A neutron enters a bar and…”, a qui vaig conèixer a l’SpotOn London fa poc. Pel tema de com fer servir els recursos audiovisuals hem contactat l’Spiros Kitsinelis, autor del llibre “The art of science communication”, investigador grec que treballa a la Universitat de Toulouse i que coneix molt bé el concurs Famelab. A més, els companys de la UIB i UAB ens faran classes. Finalment, en David Segarra (Recerca en Acció) i companys de la UdG aportaran el seu coneixement.
Em sembla que hem dissenyat un curs molt interessant, que pot ser seguit de forma fàcil, ja que les materclasses es fan el dilluns de 6 a 8. És una bona ocasió perquè doctorands, estudiants de màster o carrera, professors d’universitat i d’altres nivells d’ensenyament o senzillament ciutadans amb curiositat pel tema, puguin adquirir alguns conceptes de divulgació de la ciència, de RRI i de com fer un projecte de divulgació.
Totes les instruccions per apuntar-s’hi són al blog de la c4d, a la notícia esmentada més amunt.
Ah! hem fet un video amb la Sïlvia que potser permet fer entendre millor de què va el curs!
- Jan 27, 13
Avui la UdG ha fet la tercera edició de la FIRST Lego League. A part de la competició per a equips d’ESO, però, aquest cop els companys de robòtica han muntat una petita activitat per a equips de primària (en general, de tercer curs, 9 anys), que consistia en fer un petit projecte (per a gent gran: super seniors), fer un pòster i muntar una petita maqueta amb peces de LEGO.
Cada grup de 5-6 nens havia d’exposar el seu projecte durant uns 5 minuts, explicar el seu pòster, i mostrar la seva maqueta. He tingut l’oportunitat de participar activament com a “científic col·laborador” amb 9 grups, de diversos llocs de la geografia gironina, i en particular de l’Escola Bosc de Pabordia de Girona. Ha estat un recital de bona comunicació, d’empenta, de pares i mares engrescats, de voluntaris implicats. Més que no pas una competició, ha estat un agradable passeig per una generació de futur.
L’equip organitzador de la FLL Junior ha estat liderat pel company Eduard Muntaner (@eduardm), que a més ha fet un taller d’introducció als robots. Els participants també han fet una visita a la competició FLL dels “grans”. Al meu grup he acompanyat els altres “científics col·laboradors” Jordi Regincós (@jordir) i Miquel Feixas. En un altre grup hi havia en Pep Lluís de la Rosa (@peplluis7) i Marta Peracaula.
Al llarg de l’hora i mitja, després amb els parlaments de les autoritats i les medalles per a tothom, i durant el pica-pica, he fet algunes fotos que he compartir al meu twitter i instagram (hashtag #fllgirona).
Ha estat un matí ben divertit i on hem pogut gaudir de la companyia dels més petits. Gràcies a tots els organitzadors per la bona feina!
Pel que fa a la FLL normal, he col·laborat en la bona marxa de la comunicació 2.0. En ser la tercera edició que es fa a Girona, la veritat és que l’equip funciona molt bé, igual que àrbitres, voluntaris, tècnics, etc. Felicito en Martí Casadesús i en Rafa Garcia (@rafa_g100) per la seva direcció.
A la foto, un mosaic de les imatges capturades a instagram aquest matí amb el meu compte.
- Jan 26, 13
Ahir al matí, dins dels seminaris interns del Consell 2.0 de la UdG, vam tenir l’oportunitat de sentir la Mar Camacho (@marett), que ens va fer una xerrada sobre Tecnologies emergents i reptes per a l’educació del Segle XXI. De fet, va ser una sort poder sentir en directe aquesta intervenció, basada en la que va fer aquesta investigadora tarragonina al #TEDxReus (video i presentació PPT).
La @marett ens va proporcionar una perspectiva actual de com el món de l’educació ha d’encarar les noves possibilitats que se li obren amb la disponibilitat de dispositius mòbils existent: mòbils, tablets, portàtils, etc. Això pot permetre una nova forma d’ensenyar i una nova forma d’aprendre. Cal tenir en compte que encara no hi ha pas gaire experiències reeixides d’implantació a l’aula d’aquest tema (o d’implantació fora de l’aula!)
Les tecnologies mòbils, està clar, han d’ajudar al procés d’aprenentatge i reforçar la capacitat del mestre/professor per ensenyar i educar. Per això, la Mar va dir en una de les seves conclusions:
- La institució ha de preveure aquest pas, anar per endavant.
- Ha de fer models d’aprenentatge no tradicionals,
- I pràctiques innovadores que facin servir dispositius mòbils per fer millor aprenentatge
Moltes gràcies per haver vingut a Girona (encara que ara amb el TGV és una mica més fàcil!) i també gràcies a tots els assistents. La discussió posterior va ser ben interessant, i encara vam tenir temps per fer un cafè i parlar d’educació, de xarxes socials, de la societat, de la universitat…
Una reflexió m’ha vingut al cap:
Ara que estem muntant un MOOC per a la plataforma MiriadaX, la veritat és que aquesta xerrada em fa dubtar en una cosa: seguiran el MOOC els estudiants online amb un “PC”, amb un tablet, amb un mòbil? Per exemple, el software canvas per a mooc té versió de tablet i de mòbil. Com hem de muntar el meu fil conductor perquè aprenguin el que vull que aprenguin?
Sobre el mobile learning: i el professor? és a una aula? al despatx? A casa? Hem de parlar de mobile teaching. Fent classe des de pertot arreu. Una mica en parla Educause. És clar que, què vol dir “fer classe”, “fer docència”, “explicar”, etc… Ara mateix amb el MOOC hem d’empaquetar continguts i crear una ruta perquè l’estudiant aprengui… I ja no és pas linial, sinó multiruta.
A la foto, la @marett amb la nostra Social Media Manager de la UdG , @mferres, i també una vista de la sessió.
- Jan 24, 13
Ahir al matí va tenir lloc al CEJFE de Barcelona la 30a SessióWeb: Transparència i accés a la informació, per Victoria Anderica. De les sessions web que fins ara he vist, ha estat una de les més interessants, perquè afecta de ple a les pràctiques de bon govern. Recomano de veritat sentir la xerrada i veure la presentació de la @vickyande.
En sortir de la xerrada tots els assistents vam coincidir en l’oportunitat del tema i en com en moments d’intensitat elevada política general, o fins i tot a les universitats, és ben aplicable tot el que s’hi va dir.
Més enllà de la transparència, es va parlar d’Open Data i Open Government. Perquè és difícil pensar en transparència sense implicar-se en una política activa d’Open Data.
Des del meu punt de vista, crec francament que ser transparent és una actitud. No n’hi ha prou en fer algunes pràctiques transparents: cal tenir-ne veritables ganes! La Victòria Anderica ja ho va dir clarament: cal polítiques actives en Open Data, cal que les institucions i organitzacions facin saber que hi ha dades obertes, que s’és transparent, que es pot respondre a les peticions dels ciutadans. I cal que es puguin demanar les coses de forma senzilla i pràctica. Perquè altrament, encara que en teoria s’és transparent, en la pràctica la dificultat d’obtenir dades o informació fa opaca la organització “de facto”.
Crec que les universitats tenim camí per recórrer per ser més transparents en la gestió, i també en proporcionar dades obertes, que encara que són públiques molta gent ni tan sols sap on buscar-les.
La @vickyande també va aportar una altra idea: ser transparent, proporcionar Open Data, serveix igualment per conèixer un mateix, perquè una organització conegui bé el que fa i com té endreçada tota la informació. Ben cert!
Important! Una organització ha de preparar-se bé per ser transparent i proporcionar informació oberta. Per a això cal dues coses abans de res: temps i algú que se’n responsabilitzi clarament.
Referència rellevant: http://tuderechoasaber.es
Gràcies a la Victoria Anderica per la seva xerrada i a tot l’equip de #sessioweb per la sessió (@jordigraells el primer )
- Jan 20, 13
Ahir al vespre al Teatre Municipal de Girona hi va haver una trobada d’Instagramers per celebrar el Premi i l’exposició sobre el concurs #gironaemociona de fotos fetes amb Instagram. Moltíssima gent tant a la inauguració de l’exposició com després a la festa al Saló de Descans del Teatre, amb petites degustacions i rifes.
De les més de 1.500 fotos fetes amb el tag #gironaemociona, una de les meves va ser seleccionada per formar part de l’exposició, la que vaig fer a l’Arbre (Biblioarbre) de Nadal de la Biblioteca del Barri Vell de la UdG, mentre tornava d’una excursió a peu per la Vall de Sant Daniel, aquests dies de Nadal i Cap d’Any (totes les fotos que anat piulant són a http://statigr.am/quelet i les del concurs estan etiquetades amb #gironaemociona).
La foto guanyadora del concurs, de la instagramer @vikypirata , té una certa semblança amb la foto que l’any passat vaig piular al concurs #nadaldelallum , i que va guanyar-lo (amb premi d’una càmara reflex, per cert). Aquest cop no he tingut tanta sort, i he de reconèixer que hi havia fotos molt bones.
No sóc pas especialment fanàtic de l’Instagram, m’estimo més fet fotos que reflexin la realitat, sense passar-hi gaire filtres. Ara bé, sí que m’agrada contribuir a aquests concursos amb la meva participació.
Gràcies als organitzadors per aquesta trobada, on hi vaig conèixer gent, i també retrobar-n’hi que feia temps que no veia.
La meva foto seleccionada per a l’#expogironaemociona
Una vista parcial de l’#expogironaemociona
A les fotos: la foto meva que va ser seleccionada finalista, una vista de l’exposició (#expogironaemociona), i una vista aèrea dels participants al Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona (sóc a la dreta). Ah! a la rifa em va tocar una ampliació de franc d’una foto 30×30. Gràcies!
La foto que aquest any ha guanyat #gironaemociona
La foto meva que l’any passat va guanyar #nadaldelallum
- Jan 18, 13
Avui hem tingut la darrera sessió del curs #ISciCo. Primer hem projecte el video de la intervenció d’en Marcel Swart al TEDxUdG “I’m a Chemist”, i després hem fet una repassada a diversos webs que proporcionen idees de bones pràctiques. Per a això he fet servir aquesta presentació:
Durant la darrera mitja hora hem establert una discussió oberta entre la trentena de participants, sobre els temes d’aquest curs. En general, es coincideix sobre dues coses: que comunicar és molt important per a un investigador, i que per fer-ho cal temps. Una mica ha sortit que, en el cas dels participants – estudiants de doctorat – la pressió per fer recerca (i per tant publicar) els impedeix divulgar i comunicar. En certa manera el problema rau en el propi equip de l’investigador, en la distribució de rols. Si el cap de l’equip o del grup de recerca no comunica, malgrat ser sènior, difícilment podrà trametre a tot l’equip la conveniència de fer saber el que es fa, de comentar continguts d’altres, o de divulgar.
Com passa sempre, per als ja convençuts un curs com aquest els proporciona noves eines. Per als molt reticents, els senyala una barrera difícil de superar. El que és important és que per als propensos a tenir una actitud envers la comunicació de la recerca un curs com aquest els acabi de convèncer de la necessitat de comunicar, divulgar, curar continguts.
Gràcies a tots els inscrits al curs per la seva atenció i per la seva activa participació!
En sortir de la Biblioteca de Montilivi, hem tingut temps per fer-nos una foto de record:
- Jan 17, 13
Avui hem fet una repassada a dos temes principals: impacte i divulgació. Naturalment es pot parlar de l’impacte acadèmic, aquell que prové de les publicacions indexades, relacionat amb el factor d’impacte d’una revista i amb l’impacte real (número de cites). Hem parlat de l’índex h d’un investigador, grup o centre de recerca.
Però també hem vist que hi ha tota una colla d’altres impactes: els de la xarxa – documents, fotos, videos, blogs, tweets, etc… Tot això hi ha gent que ho està treballant: una altra mètrica: http://altmetrics.com
Pel que fa a la divulgació, que de fet podria ser tot un altre curs, he comentat els diferents tipus que n’hi ha, i com la divulgació online pot complementar les activitats més presencials. A més, quan es fa divulgació potser és més fàcil parlar del que fan els altres en què no se sigui un expert, que no pas de la pròpia recerca. Adaptar el llenguat no és pas fàcil.
La presentació d’avui, el mòdul 4, és aquesta:
Iscico 4r from Miquel Duran - Jan 16, 13
La tercera part del curs #IScico ha tractat de la col.laboració entre els cientifics, després que les dues primeres sessions fóssin sobre el seu paper en una societat digital com a comunicadors-investigadors, i sobre com compartir. De fet avui s’han tocat varis temes principals:
- Com tenir una identitat investigadora única i clara
- Com publicar, especialment en relació amb la ciència oberta
- Com treballar amb l’equip més proper a l’investigador
- Com detectar possibilitats de col.laboració
Per acabar he recordat als assistents, tots ells estudiants de doctorat, la tira còmica PhDComics, amb la qual em solo fer un fart de riure.
Aquesta és la presentació d’aquesta tercera sessió:
Avui he donat força informació que els assistents no coneixien, ja que he aprofitar material que fa un parell de mesos vaig conèixer duran la trobada SpotOn de Londres. He intentat proporcionar una mica d’idea de la Ciència Oberta, de Dades Obertes, de la publicació en Obert, i en general del Coneixement Obert. - Jan 15, 13
Avui hem tingut la segona sessió del curs Scientific Communication, #ISciCo. Hem tocat els diferents punts que afecten al procés de comunicació d’un investigador: des de la comunicació de la seva marca personal, fins a la de la institució on treballa.
Aquesta és la presentació penjada a Slideshare:
Per cert, en un de les piulades en @pquimic m’ha fet una foto amb el meu mòbil. Aprofito per mostrar com es veu la meva actuació:
- Jan 14, 13
Avui hem començat el curs Scientific Communication, organitzat per l’Escola de Doctorat de la UdG i que aplega una trentena d’estudiants. Tota la informació d’aquest curs, que té llicència Creative Commons, es pot trobar al blog i al wiki: http://iscico.wordpress.com i http://iscico.wikispaces.com – aquest curs el faig an anglès, ja que hi ha estudiants de fora. De fet, crec que és el primer curs on hi faig docència enterament en anglès, des de parlar fins a la documentació.
Avui el primer mòdul ha consistit en una introducció al paper que un investigador ha de jugar en el mòn digital. Per a això he fet servir aquesta presentació, titulada “Jo sóc jo i les meves circumstàncies digitals”:
Els matriculats se suposa que ja tenen algunes habilitats digitals conquerides. De moment, avui he fet que tots aquells que no tenen compte de twitter o blog se’n facin. Perquè en la meva visió, aquestes dues eines són imprescindibles per a una persona que vulgui fer comunicació de la ciència.
Com que fa només una setmana que m’he passat de PC a Mac, encara em falta una mica d’agilitat per remenar l’ordinador a l’hora de fer presentacions. Avui he tingut algun problema, però segur que en els propers dies agafaré prou soltura amb el Mac. Per cert, el software Parallels, que permet executar de forma transparent aplicacions de Windows, va de meravella. Windows 8.
Al llarg de tota la setmana aniré penjant un breu comentari de cada classe.
- Jan 14, 13
Poques novetats a la nova edició del rànking d’universitats espanyoles de Buela-Casal. Mateixos errors de procediment i resultats semblants. No mereix gaire comentari més. Parlar de productivitat quan no està clar quants professors-investigadors té una universitat no té pas gaire sentit. I oblidar la qualitat de la producció encara és pitjor. I l’impacte esperat? I l’impacte real?
En tot cas: la UdG ha passat al lloc 10, empatada amb l’Autònoma de Madrid. Sempre va bé pujar algun lloc… no se sap mai en quin diari se sortirà… ELs autors parlen bé de la UdG, però diuen que no té excel.lència… perquè no avança gaire (en quatre edicions, sempre lloc 10-13). Pel que fa a variables particulars, les posicions de la UdG en productivitat són:
- General 10
- Articles publicats en revistes indexades 8
- Projectes i+d 4
- Beques FPU 9
Ranking de 2011 en producción y productividad en investigación de las universidades públicas españolas., Psicothema 2012. Vol. 24, nº 4, pp. 505-515.
Abstract:
La evaluación y mejora de la calidad de la investigación que se realiza en las universidades es uno de los objetivos primordiales del Espacio Europeo de Educación Superior. Dentro de ese propósito, se observa un creciente interés por la elaboración de rankings, tanto nacionales como internacionales. El objetivo de esta investigación es actualizar el ranking de productividad en investigación de las universidades públicas españolas con los datos del año 2011. Se sigue la misma metodología que en los años anteriores, incluyendo no solo la evaluación de la productividad, sino también de la producción total de cada universidad. Se evalúan siete indicadores: artículos en revistas indexadas en el JCR, tramos de investigación, proyectos I+D, tesis doctorales, becas FPU, doctorados con Mención hacia la Excelencia y patentes. Los resultados obtenidos muestran grandes diferencias entre las universidades que poseen una mayor producción (Universidad de Barcelona, Complutense de Madrid y Universidad de Granada) y las más productivas (Pompeu Fabra, Pablo de Olavide y Rovira i Virgili). En la discusión, se analizan los resultados obtenidos, prestando atención a la evolución de la investigación que se ha realizado en las universidades públicas españolas en los últimos cuatro años y se plantean varios desafíos para el futuro.
L’any passat i en anys anteriors ja en vaig parlar. Cerqueu per “Buela-Casal”.
- Jan 05, 13
He vist aquestes dies dos interessants articles sobre les fncions d’un professor-investigador universitari a la Universitat. En primer lloc, al blog OnlineUniversities.com hi he vist Crafting an Academic Screencasting Persona, on s’esmenta com en el nou paper actiu d’un professor al món audiovisual cal tenir en compte diverses coses, des de com posar-s’hi fins a saber realment què es pretèn (com sempre!). Per a això, es proporcionen dos exemples, un en què el protagonista és el que s’explica (Khan Academy), i un altre en què el protagonista és qui ho explica, el professor.
Preguntes que cal fer-se:
- Quin és l’objectiu del video?
- A qui es vol arribar?
- Protagonista: l’autor o el contingut?
- Seriós o divertit?
Recomanacions:- Practicar! Assajar
- Mirar el que hi ha darrere nostre
- El silenci és or (compte amb la fressa!)
- Il.luminar bé l’escena
- Gravar un video de prova
De fet, en l’experiència que vam tenir fa pocs dies, quan gravàvem el video de presentació del MOOC de comunicació científica que organitzarem aviat, ens vam adonar de tot això d’una forma intuïtiva!Gravar videos, aquesta nova forma de fer classe i d’explicar coses, això que entra tant bé als estudiants i al públic, demana creativitat també. D’això en parla precisament The Scientist a Opinion: Academia Suppresses Creativity. TS es queixa que l’actual encotillament (als USA, però entenc que pertot arreu és semblant) dificultat la creativitat, el canvi, que surtin coses noves. TS demana que hi hagi equips de treball que intentin sortir del camí habitual, que els investigadors sèniors permetin que els joves facin coses diferents.TS parla de la manca de creativitat en el lideratge acadèmic, en la docència, en la recerca – tot plegat afectant la vida diària d’un grup de recerca. També, però, és optimista perquè hi ha senyals que mostren com a poc a poc es van introduint pràctiques que permeten que apareguin idees noves, fins i tot en els camps científics més difícils i concrets. Pel que fa a la docència en especialThe results of this suppression of creativity are not limited to the world of grant-funded research. The same leadership that fosters the status quo in research also affects the classroom. A university education is supposed to teach students how to think critically. However, that goal has been set aside in many of our classrooms, being traded for the less ambitious goal of memorizing facts. Curiously, when the rote memorization is emphasized, creative students are often penalized. Multiple-choice exams are the standard for testing a student’s ability to memorize facts, and creative students are usually not adept at guessing what a test writer is thinking. They are much better at solving problems, generating hypotheses, designing protocols, and developing a deep understanding of their discipline—all key aspects of good critical thinkers and professionals in science. By rewarding those students who accept the current facts as gospel, rather than skills that are likely to lead to the creation of knew knowledge, universities are stifling the next generation of scientists.Finalment, TS esmenta que cal que els governs de les universitats apleguin investigadors que estiguin acostumats a plantejar-se reptes ous – en definitiva, que per servir a la societat i millorar el nostre entorn és totalment imprescindible un entorn investigador fort:University governing bodies need to assemble leadership teams comprised of people who actually work in their laboratories and understand the challenges of today’s research environment. Ambitious and creative minds have revolutionized our world, and our perceptions of our universe, in a very short period of time. If our universities fail in their primary mission to create new knowledge, our progress toward creating a better world for everyone will be seriously compromised. - Jan 04, 13
M’ha agradat molt el post d’en @briankelly titulat Signals from Institutions: The University of Edinburgh’s Strategic Goals, Targets and KPIs publicat al seu blog UKWebFocus. I m’ha agradat per dues raons diferents: perquè parla de la importància de les mètriques, i també de la necessitat de les universitats de tenir plans estratègics clars.
Precisament parla del Pla Estratègic de la Universitat d’Edinburgh, que per cert té com a missió
To recruit and develop the world’s most promising students and most outstanding staff and be a truly global university benefiting society as a whole.
EL que hi ha de rellevant al PE d’aquesta universitat és que està ple d’indicadors i de mètriques: proposen avançar i arribar a valors determinats d’indicadors, per exemple, segons en Brian Kelly:
- Increase our average number of PhD students per member of academic staff to at least 2.5
- Increase our score (relative to the highest scoring institution) for the citations-based measure in the THE World University Rankings to at least 94/100
- Achieve at least 200 public policy impacts per annum
- Increase our economic impact, measured by GVA, by at least 8%
Finalment, parla dels avantatges i inconvenients de les mètriques:
Which should I bother with metrics?
Metrics can provide quantitative evidence of the value of aspects of project work. Metrics which indicate the success of a project can be useful in promoting the value of the work. Metrics can also be useful in helping to identify failures and limitations which may help to inform decisions on continued work in the area addressed by the metrics.What are the benefits for funders?
In addition to providing supporting evidence of the benefits of successful projects funders can also benefit by obtaining quantitative evidence from a range of projects which can be used to help identify emerging patterns of usage.What are the benefits for projects?
Metrics can inform project development work by helping to identify deviations from expected behaviours of usage patterns and inform decision-making processes.What are the risks in using metrics?
Metrics only give a partial understand and need to be interpreted careful. Metrics could lead to the publication of league tables, with risks that projects seek to maximise their metrics rather than treating metrics as a proxy indicator of value.I per acabar es pregunta
It will be interesting to see if other institutions emulate the University of Edinburgh in stating specific targets for their institutional strategic plans – and how pressures on staff within the institutions to achieve the targets affects operational practices.
Em pregunto si es podria fer al nostre nivell. Sí que es fa una mica, però potser seria bo poder especificar més. I com diu l’última frase, quins canvis es porten a terme en la pràctica operacional, en la gestió, per assolir els objectius concrets.
-
Status
-
Posts
- May 14, 13
Aquesta tarda he tingut l’oportunitat de fer una xerrada a la Casa de Cultura, en el marc de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran. A diferència d’altres ocasions, en què havia parlat de ciència, en aquest cas em van demanar parlar dels canvis que està patint l’educació superior causats per la introducció imparable de les TIC per un cantó, i de les tencologies de la imatge i el video per un altre.
Per això m’he centrat en els MOOC com a gran exemple de disrupció, tot posant algunes anècdotes relacionades amb els dos cursos d’aquest tipus que hem impartit des del nostre grup dins de la plataforma MiriadaX.
Aquest tema és ben viu. Fa pocs dies, La Vanguardia en parlava a Online y gratis: la revolución llega a la universidad, mentre que El Punt el toca avaui mateix, a L’alumnat de batxillerat farà optatives en línia
A la foto, en Lluís Tornet em presenta a la nombrosa audiència (segona foto), tot i haver de competir amb l’Exposició de Flors!
Com sempre en aquesta Aula de la Gent Gran, ha estat un autèntic plaer poder fer arribar les meves inquietuds i intentar trametre l’estat actual dels canvis en l’educació. En sortir, he pogut conversar amb varis assistents i he pogut copsar el seu interès pel tema i com els MOOC i les noves formes d’educació híbrida els fan pensar que es pot ser optimista.
La presentació que ha acompanyat la meva conferència és aquesta:
Al final de l’acte ha vingut en Josep Torrellas, ànima del programa de la UdG per a la Gent Gran i per als programes de persones de més de 25, 40 i 45 anys, i també la presidenta de l’AFOPA, entitat que agrupa les aules de tot Catalunya.Moltes gràcies als organitzadors! - May 03, 13
Avui ha tingut lloc a la UdG la primera edició de la Fira de Ciència i Tecnologia de Secundària, coorganitzda amb l’Ajuntament de Girona i amb el Parc Científic i Tecnològic de la UdG. Els estudiants, de 2n curs d’ESO, entre d’altres activitats han fet tres tallers a grups de recerca de la UdG o empreses del Parc.
Amb la @c4dudg avui m’hi he implicat directament, col.laborant amb el taller de les olors que ha fet en Josep Tor. Per a cadascun dels tres grups que ens han tocat, els he fet la demostració de les pomes quirals (migparting una poma en forma diferent a l’hemiesfera habitual, en forma de simetria S2), fent l’analogia dels guants de les mans, i lligant-ho amb el concepte d’enantiomeria. Les concrecions les hem fetes amb el taronjè/llimonè (mateixa fòrmula empírica i mateixos enllaços, però imatge especular un de l’altre). També hem explicat la trista història de la talidomida.
A un dels grups els he fet el joc del Plom, que permet explicar la Taula Periòdica dels Elements, tot fent servir les cartes especials amb símbols químics que tenim. A un altre grup els he fet el joc clàssic de l’spelling, que permet no tan sols explicar la Taula, sinó també preguntar per un científic conegut. En aquest cas, un alumne de 2n d’eso ha esmentat l’Isaac Newton, un nom poc habitual. Sovint diuen “Albert Einstein”, molt més mediàtic.
En aquesta foto, presa a l’espai de la C4D, al tercer pis de l’edifici Monturiol del #parcudg, hi estic mostrant a una estudiant de La Salle les dues pomes quirals: una mitja poma Fuji, i una mitja poma Golden. No es poden complementar, ja que són imatges especualrs una de l’altra.
Aquí hi ha en Josep Tor fent el taller de les Olors a l’IES S. Sobrequès:
El tercer centre que ens ha visitat ha estat l’IES Montilivi.
Els companys de l’iqcc @silviasiomnr i @marcelswart han participat (ens hem hagut de distribuir les feines, avui!) al taller del nostre Institut de recerca. En aquesta foto, en Marcel atèn un dels grups que han passat per la part teòrica de l’IQCC, a l’edifici Jaume Casademont: La Sílvia i en Joel Codolà hi han col.laborat.
Finalment, voldria esmentar el taller 2.0 que ha fet la @mferres, a l’edifici Giroemprèn. Per a això ha fet fotos, ha gravat videos… tot preguntant per i fent servir xarxes socials. Per cert… molts d’alumnes de 2n d’eso tenen twitter!
En aquesta foto, la @mferres fent el taller UdG 2.0.
Gràcies a en Josep Tor, als companys de la c4d/iqcc/udg20, i a tothom que ha participat a l’organització, en especial la @ingridaznar.
Crec que aquesta primera edició de la Fira, que té caràcter de pilot, ha anat prou bé i permet tenir raons per muntar-ne una de segona. Per la nostra part hem de millorar una mica i fer uns tallers una mica més participatius.
Per últim, crec que paga la pena comentar que segurament deu ser el primer cop que un grup tant gran de gent (uns 350 estudiants i tots els seus professors) poden tenir accés a 8 grups de recerca de la UdG i 8 empreses del ParcUdG. Ha estat una bona mostra de la visibilitat del Parc per a la societat.
Hashtags de twitter: #udgfiraciencia i #firacienciasecundaria
- Apr 30, 13
Avui he pogut assistir per primera vegada a l’assemblea anual de l’ACCC (Associació Catalana de Comunicació Científica). Altres vegades ho havia intentat, però sempre em sortia una urgència que m’ho impedia. També cal dir que ara cal invertir menys temps en viatjar a Barcelona, gràcies a l’alta velocitat en tren.
L’assemblea ha estat conduïda fonamentalment per la seva presidenta, Cristina Ribas (@cristinaribas) i pel seu vicepresident, Raul Torán (@raultoran). Més enllà dels habituals temes que es toquen en l’assemblea d’una associació, ha estat interessant veure i comentar els projectes de futur. M’agrada la dinàmica positiva de l’ACCC, i com afavoreix que sota un mateix paraigua hi hagi periodistes científics i científics comunicadors (o que ho intenten ) Per exemple, la llista de distribució de l’ACCC és dinàmica i amb contingut rellevant. I ara l’Associació presta més atenció al video com a forma moderna i sostenible de comunicació.
Malauradament, estem en temps complexos: els mitjans de comunicació redueixen pàgines de ciència (o minimitzen les notícies de ciència, i es limiten a una referència web). Per un altre cantó, els científics estem cada cop més pressionats i menys finançats, de tal forma que no tenim la tranquil.litat suficient per fer tasques de divulgació i esmerçar-hi els esforços que cal perquè siguin de prou qualitat. Les xarxes socials suposen una nova forma de comunicació de la ciència, però també trasbalsan les formes més clàssiques i potser fins i tot més eficients.
Amb la crisi s’hi ha de conviure, i per tant cal cercar noves formes de finançament. De fet, a l’ACCC es va crear l’any passat la comissió d’emprenedors divulgadors científics. Cal mirar endavant.
Gràcies a la Cristina, en Raul, i a totes les persones de l’ACCC. Ah! i a la Mercè Piqueras, que m’hi va introduir!
Imatge: Dibuix que Fernando Krahn va fer expressament a l’ACCC el 1990 (tret del web de l’ACCC)
- Apr 29, 13
Avui hem tingut una trobada de l’Àgora del C4 (Consell Català de Comunicació Científica), al Seminari de Barcelona (no hi havia estat mai, darrere l’edifici de la UB). Hem tingut la sort de comptar amb l’Ignasi Carreras, director de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, i persona experta en captació de fons per a fins socials (fundraising).
La veritat és que ha estat una sessió molt profitosa, en què hi hem après coses noves, la primera de les quals és que no hem de tenir por ni vergonya d’anar a formes noves de captació de fons: no pas pidolar, sinó aplicar estratègies de màrketing per obtenir diners per fer recerca (i comunicació de la recerca). La seva experiència de molts anys a Intermón-Oxfam, i ara a aquest Institut, ens ha aportat una visió poc habitual als que hem estat acostumats a treballar d’una forma determinada (per projectes finançats per convocatòries públiques competitives).
L’Ignasi ens ha parlat de captació de fons, de crowdfunding, del que volen les empreses quan algú els demana diners per a fins socials, etc. En particular, sembla que les empreses volen col.laborar amb entitats no tan sols per tenir una imatge, sinó també cap endins, als seus treballadors i stockholders – per a visibilitat interna.
El problema que tenim els investigadors és que tant les empreses com la societat creuen encara que la nostra activitat forma part d’aquelles coses que han de ser cobertes dins de l’estat del benestar, com a “cosa pública”.
Pel que fa a micromecenatge (crowdfunding), l’Ignasi ens ha esmentat un blog molt rellevant: el d’en Jaume Albaigés TecnolONGia (http://www.tecnolongia.org), sobre captació de fons per a organitzacions no lucratives.
Prèviament a l’Àgora hi ha hagut la reunió habitual del CQuatre.
Moltes gràcies a en Tomàs Molina per aquesta Àgora. Tan la reunió, com la interacció amb la gent, com el dinar i intercanvi d’opinions amb l’Ignasi Carreras, han estat molt productius.
A les fotos (de la Mercè Piqueras, les meves han estat de baixa qualitat), el convidat i el president, i una visió general del dinar.
- Apr 25, 13
Avui he participat a la jornada Nous escenaris per a la formació en entorns tecnològics que ha tingut lloc al CESCA, a Barcelona. La jornada ha començat amb una presentacuió d’en Miquel Puig, del CESCA, i d’una introducció de la Mercè Gisbert (URV) sobre les TIC i l’educació superior. Han estat ben interessants, ja que en Miquel ha entrat ràpidament a parlar dels MOOC, i recordant l’interès que té per al sistema universitari català, tal com han dit les actuals autoritats universitàries.
La Mercè ha tractat els entorns virtuals d’aprenentatge, dels quals en té molta experiència, i també ha parlat una mica dels MOOC. M’ha interessat (com a no expert en pedagogia) el que ha esmentat de competències bàsiques TIC: Informacional, Comunicacional, Mulitmèdia, i TIC estricta .
Llavors han tingut lloc tres xerrades, una de la UOC, una altra de la futura Escola Superior del Cava i del Vi de Vilafranca del Penedès, i l’altra que he fet jo, amb el títol Muntant un MOOC, d’eina disruptiva a emprenedoria global .
En Llorenç Valverde i Magí Almirall de la UOC han parlat de l’estratègia tecnològica i de l’evolució de l’estratègia pedagògiga de la seva Universitat. Per un altre cantó, l’Emili Giralt ens ha explicat el projecte a punt d’engegar-se de l’Escola Superior del Canvi i del Vi, i de tota l’estratègia TIC que ha de permetre una docència dual, de proximitat i remota, fent servir tecnologia d’altes prestacions.
En el meu cas (he parlat entre la UOC i l’ESCAVI), he emmarcat els MOOCs en el moment actual de disrució de l’educació superior, i he explicat una mica la nostra doble experiència amb dos cursos MOOC a la plataforma MiriadaX, que justament van acabar ahir.
Aquesta és la presentació que ha acompanyat la meva xerrada, que he fet davant d’una cinquantena de persones a la sala de conferències del CESCA,a l’edifici Annexius del Campus Nord de la UPC.
Reprodueixo les conclusions que he posat a la presentació:Amb aquests dos MOOC …-
Hem après que cal saber gravar i editar petits videos, que ens sembla una nova competència digital bàsica.
-
Comporten internacionalització
-
Podem ortir de l’àrea pròpia de coneixement (en el nostre cas, la Química).
-
Es crea xarxa.
-
Proporcionen il.lusió.
-
Es tracta d’emprenedoria docent.
I al final es té un bon capital de coneixement empaquetat! Ens toca ara recopilar els videos, presentacions i guió en material OCW (Open Courseware).Després de les tres xerrades hi ha hagut una estona de discussió, que ha tractat força de MOOCs, encara que també d’altres temes tecnològics lligats a la docència en l’educació superior. M’ha agradat participar a aquesta jornada, hi he après moltes coses, i m’he adonat que aquest tema dels MOOC realment pot permetre impulsar un canvi. Per cert, la Mercè Gisbert ha proporcionat les conclusions, una de les quals ha estat clara, pel que fa als MOOC: el sol fet de discutir si són o no rellevants, ja és una cosa rellevant, perquè reflexionar és positiu.Gràcies a en Miquel Huguet (@miquelhuguet) per convidar-me a fer aquesta ponència!A la foto de dalt, la Mercè Gisbert i en Miquel Puig, durant la introducció a la jornada. A la de sota, una vista de la sala, des de la posició que jo tenia en fer la discussió de la taula rodona. -
- Feb 11, 13
Des de fa uns dies tot l’equip de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital estem immersos en la preparació de dos MOOC (Massive Open Online Courses), un d’història de la química i un altre de comunicació científica a la xarxa. Tota la informació és al blog de la Càtedra (La C4D-UdG us proposa 2 MOOC (?Massive Online Open Course?)). Aquestes dos MOOC els muntem a la nova plataforma d’Universia-Tèlefònica anomenada MiriadaX.
El segon curs, l’anomenat “Investigación Científica 2.0.1: Procesos clave en una sociedad digital” l’hem proposat com a continuació de les nostres experiències en comunicació científica digital. Donada l’audiència potencial de la plataforma MiriadaX (Llatinoamèrica), el curs el fem en castellà, cosa que ens fa adonar de les nostres característiques, per no dir limitacions.
La veritat és que és interessant muntar un MOOC. Jo personalment tinc l’experiència d’haver inicicat el MOOC sobre Interl.ligència Artificial de Coursera, un dels catalitzadors d’aquest moviment imparable dels MOOC. Malaradament vaig haver d’abandonar a la segona lliçó per manca de temps de qualitat. Avui hauria de començar-ne un sobre computació quàntica, a la plataforma EdX.
Des del meu punt de vista, un MOOC té semblances i diferències amb l’educació tradicional i també amb els cursos tipus Open Courseware:
-
Les lliçons estan programades amb inici i final de període d’aprenentatge
-
Les lliçons tenen material escrit però també multimèdia (presentacions i, sobretot, video)
-
L’avaluació pot ser de tres tipus: visionat o lectura d’un material, prova tipus test, o avaluació per parells.
L’avaluació per parells em sembla interessant… “la máquina” diu quins participants han d’avaluar les proves dels altres (el professor diu quants estudiants han de ser avaluadors), i els propis participants posen les notes… Així doncs, per poder passar de lliço cal superar proves tipus test, però també tenir una nota suficient en l’avaluació per parells.
Muntar aquest MOOC, per a nosaltres, implica vàries coses rellevants:
-
Els professors no qualifiquen, i per tant no posen notes.
-
Tot es fa fora del sistema docent de la universitat (en el nostre cas, el Moodle)
-
Cal planificar bé l’aprenentatge
-
I molt important: hem d’aprendre a fer videos.
Aquest últim punt és clau: no tenim la capacitat econòmica per encarregar la realització de clips a professionals, ni tampoc es tracta de fer clips molt ben fets (com si fossin documentals de TV) de qualitat molt gran. Es tracta de fer una cosa intermitja entre gravar una classe i fer un video molt ben fet, però amb recursos molt escassos, i més aviat sense que hi hagi gaire despesa d’energia personal.
A partir d’ara aniré recollint en aquest blog l’experiència que anirem agafant amb aquesta aventura en la qual ens hem endinsat. Avui tenim ja uns 1.400 matriculats al curs #mxic201, que és el hashtag que fem servir per al d’Investigació Científica 2.0.1
Vam fer una mica de pressa el video de presentació que hi ha a la plataforma MiriadaX (http://miriadax.net/web/sociedad_digital). Després n’hem fet un altre, que hem d’acabar de muntar i subtitolar (tot s’ha de subtitolar!!):
-
- Feb 10, 13
El dia 18 de febrer comencem amb l’equip de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG (http://c4d.udg.edu) un nou curs que ha impulsat la Fundació de La Caixa, i on també hi participen la UAB i la UIB. Aquest curs tracta la Responsible Research and Innovation (RRI)
, i és fonamentalment un curs d’iniciació a la divulgació de la ciència, amb un èmfasi especial en la relació amb el territori i en que s’anomena “Public Engament”, és a dir, el Compromís amb la Societat.
La veritat és que ens va agradar molt la proposat de La Caixa i també poder col.laborar amb els grups de la Teresa Escales (ocd uab) i en Claudio Mirasso (IFISC). La descripció del curs està feta al blog de la C4D (Inscriu-te al curs ?Obrint la Ciència: com construir ponts entre investigació i societat?). Els interessats han de venir el primer dia (dilluns 18 de febrer) al Caixafòrum de Girona, previ registre de franc. Llavors, si ho veuen interessant, s’han de registrar al curs, que tindrà vàries masterclasses i un projecte per a cada participant. El contingut de Girona, Barcelona i Balears és diferent i les dates també són una mica diferents.
A les masterclasses de Girona hem pogut portar-hi gent que ens ha semblat que podrien aportar molt sobre com implicar els ciutadans en el coneixement científic. Per això hem parlat amb en Fernando Blasco, matemag madrileny amb qui col.laborem i que viu una passió per la difusió de les matemàtiques. També hem contactat la Maria Delaney, impulsora del projecte Science140 i coautora del llibre “A neutron enters a bar and…”, a qui vaig conèixer a l’SpotOn London fa poc. Pel tema de com fer servir els recursos audiovisuals hem contactat l’Spiros Kitsinelis, autor del llibre “The art of science communication”, investigador grec que treballa a la Universitat de Toulouse i que coneix molt bé el concurs Famelab. A més, els companys de la UIB i UAB ens faran classes. Finalment, en David Segarra (Recerca en Acció) i companys de la UdG aportaran el seu coneixement.
Em sembla que hem dissenyat un curs molt interessant, que pot ser seguit de forma fàcil, ja que les materclasses es fan el dilluns de 6 a 8. És una bona ocasió perquè doctorands, estudiants de màster o carrera, professors d’universitat i d’altres nivells d’ensenyament o senzillament ciutadans amb curiositat pel tema, puguin adquirir alguns conceptes de divulgació de la ciència, de RRI i de com fer un projecte de divulgació.
Totes les instruccions per apuntar-s’hi són al blog de la c4d, a la notícia esmentada més amunt.
Ah! hem fet un video amb la Sïlvia que potser permet fer entendre millor de què va el curs!
- Jan 27, 13
Avui la UdG ha fet la tercera edició de la FIRST Lego League. A part de la competició per a equips d’ESO, però, aquest cop els companys de robòtica han muntat una petita activitat per a equips de primària (en general, de tercer curs, 9 anys), que consistia en fer un petit projecte (per a gent gran: super seniors), fer un pòster i muntar una petita maqueta amb peces de LEGO.
Cada grup de 5-6 nens havia d’exposar el seu projecte durant uns 5 minuts, explicar el seu pòster, i mostrar la seva maqueta. He tingut l’oportunitat de participar activament com a “científic col·laborador” amb 9 grups, de diversos llocs de la geografia gironina, i en particular de l’Escola Bosc de Pabordia de Girona. Ha estat un recital de bona comunicació, d’empenta, de pares i mares engrescats, de voluntaris implicats. Més que no pas una competició, ha estat un agradable passeig per una generació de futur.
L’equip organitzador de la FLL Junior ha estat liderat pel company Eduard Muntaner (@eduardm), que a més ha fet un taller d’introducció als robots. Els participants també han fet una visita a la competició FLL dels “grans”. Al meu grup he acompanyat els altres “científics col·laboradors” Jordi Regincós (@jordir) i Miquel Feixas. En un altre grup hi havia en Pep Lluís de la Rosa (@peplluis7) i Marta Peracaula.
Al llarg de l’hora i mitja, després amb els parlaments de les autoritats i les medalles per a tothom, i durant el pica-pica, he fet algunes fotos que he compartir al meu twitter i instagram (hashtag #fllgirona).
Ha estat un matí ben divertit i on hem pogut gaudir de la companyia dels més petits. Gràcies a tots els organitzadors per la bona feina!
Pel que fa a la FLL normal, he col·laborat en la bona marxa de la comunicació 2.0. En ser la tercera edició que es fa a Girona, la veritat és que l’equip funciona molt bé, igual que àrbitres, voluntaris, tècnics, etc. Felicito en Martí Casadesús i en Rafa Garcia (@rafa_g100) per la seva direcció.
A la foto, un mosaic de les imatges capturades a instagram aquest matí amb el meu compte.
- Jan 26, 13
Ahir al matí, dins dels seminaris interns del Consell 2.0 de la UdG, vam tenir l’oportunitat de sentir la Mar Camacho (@marett), que ens va fer una xerrada sobre Tecnologies emergents i reptes per a l’educació del Segle XXI. De fet, va ser una sort poder sentir en directe aquesta intervenció, basada en la que va fer aquesta investigadora tarragonina al #TEDxReus (video i presentació PPT).
La @marett ens va proporcionar una perspectiva actual de com el món de l’educació ha d’encarar les noves possibilitats que se li obren amb la disponibilitat de dispositius mòbils existent: mòbils, tablets, portàtils, etc. Això pot permetre una nova forma d’ensenyar i una nova forma d’aprendre. Cal tenir en compte que encara no hi ha pas gaire experiències reeixides d’implantació a l’aula d’aquest tema (o d’implantació fora de l’aula!)
Les tecnologies mòbils, està clar, han d’ajudar al procés d’aprenentatge i reforçar la capacitat del mestre/professor per ensenyar i educar. Per això, la Mar va dir en una de les seves conclusions:
- La institució ha de preveure aquest pas, anar per endavant.
- Ha de fer models d’aprenentatge no tradicionals,
- I pràctiques innovadores que facin servir dispositius mòbils per fer millor aprenentatge
Moltes gràcies per haver vingut a Girona (encara que ara amb el TGV és una mica més fàcil!) i també gràcies a tots els assistents. La discussió posterior va ser ben interessant, i encara vam tenir temps per fer un cafè i parlar d’educació, de xarxes socials, de la societat, de la universitat…
Una reflexió m’ha vingut al cap:
Ara que estem muntant un MOOC per a la plataforma MiriadaX, la veritat és que aquesta xerrada em fa dubtar en una cosa: seguiran el MOOC els estudiants online amb un “PC”, amb un tablet, amb un mòbil? Per exemple, el software canvas per a mooc té versió de tablet i de mòbil. Com hem de muntar el meu fil conductor perquè aprenguin el que vull que aprenguin?
Sobre el mobile learning: i el professor? és a una aula? al despatx? A casa? Hem de parlar de mobile teaching. Fent classe des de pertot arreu. Una mica en parla Educause. És clar que, què vol dir “fer classe”, “fer docència”, “explicar”, etc… Ara mateix amb el MOOC hem d’empaquetar continguts i crear una ruta perquè l’estudiant aprengui… I ja no és pas linial, sinó multiruta.
A la foto, la @marett amb la nostra Social Media Manager de la UdG , @mferres, i també una vista de la sessió.
- Jan 24, 13
Ahir al matí va tenir lloc al CEJFE de Barcelona la 30a SessióWeb: Transparència i accés a la informació, per Victoria Anderica. De les sessions web que fins ara he vist, ha estat una de les més interessants, perquè afecta de ple a les pràctiques de bon govern. Recomano de veritat sentir la xerrada i veure la presentació de la @vickyande.
En sortir de la xerrada tots els assistents vam coincidir en l’oportunitat del tema i en com en moments d’intensitat elevada política general, o fins i tot a les universitats, és ben aplicable tot el que s’hi va dir.
Més enllà de la transparència, es va parlar d’Open Data i Open Government. Perquè és difícil pensar en transparència sense implicar-se en una política activa d’Open Data.
Des del meu punt de vista, crec francament que ser transparent és una actitud. No n’hi ha prou en fer algunes pràctiques transparents: cal tenir-ne veritables ganes! La Victòria Anderica ja ho va dir clarament: cal polítiques actives en Open Data, cal que les institucions i organitzacions facin saber que hi ha dades obertes, que s’és transparent, que es pot respondre a les peticions dels ciutadans. I cal que es puguin demanar les coses de forma senzilla i pràctica. Perquè altrament, encara que en teoria s’és transparent, en la pràctica la dificultat d’obtenir dades o informació fa opaca la organització “de facto”.
Crec que les universitats tenim camí per recórrer per ser més transparents en la gestió, i també en proporcionar dades obertes, que encara que són públiques molta gent ni tan sols sap on buscar-les.
La @vickyande també va aportar una altra idea: ser transparent, proporcionar Open Data, serveix igualment per conèixer un mateix, perquè una organització conegui bé el que fa i com té endreçada tota la informació. Ben cert!
Important! Una organització ha de preparar-se bé per ser transparent i proporcionar informació oberta. Per a això cal dues coses abans de res: temps i algú que se’n responsabilitzi clarament.
Referència rellevant: http://tuderechoasaber.es
Gràcies a la Victoria Anderica per la seva xerrada i a tot l’equip de #sessioweb per la sessió (@jordigraells el primer )
-
Tweets
- RT @miguelzapataros: Why the internet will never replace universities - Telegraph | @scoopit http://t.co/LodnFeCyeH
- Aquest matí entre 8:30 i 9, intervindré a El Matí de #CatRadio sobre el #TEDxUdG Encara podeu inscriure-us-hi http://t.co/f6ZuuoAlWS
- A les Jornades #ticsalut del #parcudg - Felicitats a @mireiacentellas per l'excel.lent organització!
- Preparant el #tedxudg de divendres a la tarda. Ens queden unes poques places. Inscripcions a http://t.co/f6ZuuoAlWS És apassionant!
- MT @silviasimonr "Participant i Avaluant!" Ptit rsum curs Obrint la Ciència al meu recent estrnat blog #aciencia2013 http://t.co/X7P4QdUjfU
- MT @silviasimonr: Última sessió "Obrint la Ciència" Girona #aciencia2013. Avui tarda a les 6 Sala de Graus Ciències, presentació treballs.
- Dissabte vinent, Ciència al Carrer a Lleida - http://t.co/Di4Eb7tUVh Hi seré representant la @c4dudg
- College Is Going Online, Whether We Like It Or Not http://t.co/9GEw7qsr30
- MOOCs aren’t the only kind of online course stirring debate on college campuses http://t.co/cWJNvp8Dvs
- Nou mesos justos després de caure al carril bici prop de Llambilles, torno a passar-hi. El clot encara hi és. http://t.co/qdK2TQqo9u
- Rellevant! RT @alexarabat: Quins són els agents implicats en la creació d’un MOOC? http://t.co/hbgPEF9QwX #tipab
- Espectacular Mapping a la Plaça del Vi. Felicitats! Son et Lumière
- Llum catedral #instaflors http://t.co/xiRV25LFQw
- #mercatlleo Plat de formatges, costelló confitat, pernil a #carnisseriaalemany http://t.co/5K4SE4PVxK
- Encara ens queden places perquè us pogueu inscriure al #tedxudg ... Divendres 24 a la tarda, al #parcudg http://t.co/f6ZuuoAlWS
- Encara ens queden places perquè us pogueu inscriure al #tedxudg ... Divendres 25 a la tarda, al #parcudg http://t.co/f6ZuuoAlWS
-
Tweets
- Interesting via @pquimic @NatureChemistry @iansample: The role of twitter in life cycle of a sci publication http://t.co/I479bfRGrr #tipab
- "Public speaking for academics: how to get it right" – live chat Fri 26 13:00 http://t.co/dGFGxHp00C #tipab
- RT @lseimpactblog: A guide to using Twitter in university research, teaching, and impact activities http://t.co/kIlwAxyPx4 #tipab
- RT @lseimpactblog: Open refereeing of academic articles in the information age http://t.co/0Hntz7kSYM
- Online learning: Campus 2.0 / On MOOCs - Nature - http://t.co/hh1UGGKb5x
- RT @gdnhighered: Can Twitter open up a new space for learning, teaching and thinking? #highered http://t.co/lvhykrs4Wj
- RT @brainpicker: The neurochemistry of empathy, storytelling, and the dramatic arc, animated http://t.co/OWwKnrMCVR /via @lidia8a
- RT @occupf: Communicating EU Research & Innovation - A guide for project participants http://t.co/MMKQFbsuWh #aciencia2013 #mxic201
- After #tedactive - Back to 1st life. Visiting Univ Southern Calif. And Cal ScienCenter. Great day too.
- You can unlock the power of technology when you understand the science behind it. Cal sciencenter
- #tedactive project gathering at The Grove #activelocal device-independent future!
- #tedactive Lakshmi Pratury http://t.co/ZnmEOMvWrx Intimate, impressive
- I love university... My (arts) degree were the 9 and a half best years of my life #tedactive /by Adam Spencer // Love this talk!!!
- "Numbers are the musical notes with which the symphony of the universe is played." #tedactive /by Adam Spencer
- Listening to great Adam Spencer on communicating thru mathematics :) #tedactive
- Wondeful, amazing science communication: VSauce http://t.co/CLHw1Ek5XS now at #tedactive #tedyou #tipab
- At The Lab, #tedactive now watching conversation between Chris Anderson and attendees at La Quinta. Great.
- Yesterday education, today (young) science, those engaging "aha" moments... #tedactive is scientifically lovely
-
Info
- Summary
As a professor-researcher I work in three main areas of Theoretical and Computational Chemistry: (1) influence of electric fields on structure and reactivity of molecules, (2) weak bonding, and (3) electron density methodology. Computers, paper and pencil are my simple tools.
Until mid-2012, together with Prof. Miquel Solà, I was the Group Leader of the Molecular Modeling and Quantum Mechanical Methodology research group (http://iqc.udg.edu/m4) within the Institute of Computational Chemistry (http://iqc.udg.edu). Now the IQC is being transformed into the Institute of Computational Chemistry and Catalysis (IQCC), so I currently lead the Theoretical Chemistry and Molecular Modeling and Engineering along with Prof. Ramon Carbó-Dorca.
Communicating Science by traditional ways and through use of the Net is now another of my key interests. That's why I joined IQCC's sister Cathedra for Science Cultura and Science Communication. I try to pursue Science 2.0 with my students and colleagues.
My interest has forked towards imaginative use of creativity too. Magic, lateral thinking, the GTD method - everything helps. Blogging, nanoblogging, social media and networks, blended imaginative creator - these may be my keywords.
I have served the University of Girona as vicerector for two different periods (1994-2002 and 2007-2009). I have also served as Director of the Departament of Chemistry in the 2003-2007 period.
I am also an amateur magician who enjoys practising and conjuring mentalism and mathemagics.
Dealing with University affairs, e.g., teaching, research and service, reminds me of 3-ball cascade juggling. I could spend a lot of enjoyable time there.
I am the licensee of two TEDx events. On May 2012 I organized the TEDxUdG event (http://tedxudg.net), and on November 2012 I led the organitzation of TEDxYouth@UdG (http://www.tedxyouthudg.net)
Specialties: Quantum Chemistry Computational Chemistry Communication of Science Public Awareness of Science University 2.0Experience- Jun 2010 - PresentComissionate for Program UdG 2.0 / Universitat de Girona
- Sept 1991 - PresentFull Professor of Chemistry / Universitat de Girona
- May 2007 - Dec 2009Vicerector for Science Policy and Strategic Planning / University of Girona
- May 2003 - May 2007Director of the Department of Chemistry / University of Girona
- Jun 2005 - Sept 2005Visiting Scholar / University of Georgia, Athens
Spent summer pursuing research in the Center for Computational Chemistry (http://www.ccqc.uga.udu)
- May 1994 - Mar 2002Vicerector for Academic Personnel / University of Girona
- Jul 1987 - Aug 1991Assistant Professor / Universitat Autònoma de Barcelona
- Nov 1985 - Sept 1986Fulbright Scholar / University of California, Berkeley
Fulbright Postdoc with Prof. H. F. Schaefer III
Education- Universitat Autònoma de Barcelona
Additional Information-
Websites:
-
Honors:I received a collective award from the local newspaper "El Punt", on 2004: Prize "Gironí de l'Any" (gironian of the year) in the category of Society. I received a collective award from the Regional Government of Catalonia in 2007, for our teaching-related work in the internet-based chemistry awareness program "LaQumica.Net" (Distinció a la Qualitat de la Docència Universitària)
-
Interests:New ideas, emerging technologies, intelligent use of the Internet
-
Uploads
-
Posts
-
Google Scholar (eng)
- My citations
-
Classic Website
- Classic.MiquelDuran.Net
